ALTA POLÍTICA

ALTA POLITICA va ser la qualificació que va rebre el film Érase una vez... (1950) per part de la censura franquista, un film d’animació fet a Barcelona per representants tant de l’alta cultura com de la cultura popular del moment. Va costar 5 milions de pessetes que no es van recuperar. Els distribuïdors van tenir por. De què? Per esbrinar-ho, he començat un documental.

ALTA POLITICA fue la calificación que recibió el film Érase una vez... (1950) por parte de la censura franquista, un film de animación hecho en Barcelona por representantes de la alta cultura y la cultura popular del momento. Costó 5 millones de pesetas que no se recuperaron. Los distribuidores tuvieron miedo. ¿De qué? Para averiguarlo, he empezado un documental.

ALTA POLITICA (politically permetted) was the certification Franco's censors gave to the children animated film Érase una vez... (1950). Its budget was 5 million pesetas that wasn't recouped. The distributors were afraid. Afraid of what? To answer that question, I've started shooting a documentary.

diumenge, 17 de setembre del 2017

Deixar-hi la pell

El Col·legi de Metges de Barcelona ha organitzat una exposició sobre la dermatologia històrica a Catalunya, que ha estat l'espai on hem fet el darrer rodatge. Us preguntareu què té a veure la dermatologia amb l'animació, però curiosament tenen més punts en contacte del que ens pensem. El comissari de l'exposició, l'Alfons Zarzoso, es va posar en contacte amb mi perquè volia saber més coses d'un escultor que havia treballat fent models mèdics amb cera durant deu anys abans de la Guerra Civil. Els seus documents sobre el personatge s'acabaven l'any 1939, fins que va connectar la biografia d'aquest escultor amb la de l'animador Frederic Sevillano, de qui ja vam parlar en un altre post. Després de la Guerra, Sevillano va entrar a treballar a l'equip de Dibsono Films, i va continuar vinculat a l'animació a través de Dibujos Animados Chamartín i Baguñà Hnos S.L, on es va dedicar a animar curtmetratges científics i divulgatius per l'Editorial Científica Cinematográfica.



Per corroborar aquestes dades, va venir a l'exposició la filla de l'animador, l'Èrica Sevillano, amb fotografies de l'època de Chamartín. El comissari de l'exposició li va ensenyar alguns models amb cera amb la signatura del seu pare, i d'altres que, tot i no anar signats, podien molt bé ser d'ell. L'Alfons Zarzoso va enllaçar la feina de l'animador a Estela Films amb la d'escultor i pintor mèdic quan va vincular una fotografia de la producció d'Érase una vez..., on surt Sevillano pintant un cel estrellat, i les mostres dermatològiques en cera, que reprodueixen malalties cutànies molt semblants al cel estrellat de la producció d'Estela. Va ser un plaer poder aprendre i conèixer una mica més de la vida d'aquest animador que, com tots els de la seva generació, era polifacètic per imperatiu econòmic i per curiositat innata.
Alfons Zarzoso i Èrica Sevillano.

Caricatura de Frederic Sevillano a l'exposició.

Frederic Sevillano pintant el cel d'Érase una vez...

El Colegio de Médicos de Barcelona ha organizado una exposición sobre dermatología histórica en Catalunya, que ha sido el espacio en el que hemos hecho nuestro último rodaje. Seguramente os preguntaréis qué tiene que ver la dermatología con la animación, pero curiosamente tienen más puntos en contacto de los que creemos. El comisario de la exposición, Alfons Zarzoso, se puso en contacto conmigo para saber más cosas sobre un escultor que había trabajado haciendo modelos médicos en cera durante diez años antes de la Guerra Civil. Los documentos que él tenía sobre el personaje acababan en el año 1939, hasta que vinculó la biografía de este escultor con la del animador Frederic Sevillano, de quien hablamos en otro post. Después de la Guerra, Sevillano entró a trabajar en el equipo de Dibsono Films, y continuó vinculado a la animación a través de Dibujos Animados Chamartín i Baguñà S.L, donde se dedicó a animar cortos científicos y divulgativos para la Editorial Científica Cinematográfica.



Para corroborar estos datos, vino a la exposición la hija del animador, Erica Sevillano, con fotografías de su padre de la época de Chamartín. El comisario de la exposición le mostró algunos modelos en cera firmados por su padre, y otros que, a pesar de no llevar su firma, probablemente también fueron confeccionados por Sevillano. Alfons Zarzoso conectó el trabajo del animador en Estela Films con el de escultor y pintor médico al vincular una fotografía de la producción de Érase una vez..., en la que sale Sevillano pintando un cielo estrellado, con las muestras dermatológicas en cera, que reproducen enfermedades cutáneas muy parecidas al cielo estrellado de Estela. Fue un placer poder aprender y conocer un poco más la vida de este animador que, como todos los de su generación, era polifacético por imperativo económico y por curiosidad innata.




The Medical College of Barcelona has organized an exhibition about historical dermatology in Catalonia, that had been the setting of our last shooting session. Probably you wonder what is the relationship between dermatology and animation, but they have more points in common than we think. The exhibition comissioner, Alfons Zarzoso, got in contact with me because he wanted to know more about an sculptor that had worked on medical models for ten years before de Civil War. His documents ended on 1939, until he connected the sculptor's biography with the one of the animator Frederic Sevillano, whom we talked about on another post. After the war, Sevillano started to work on the Dibsono Films Studio, and worked on animation through Dibujos Animados Chamartín and Baguñà Hnos S.L, where he animated some scientifical short films for the Editorial Científica Cinematográfica. To check that data, the daughter of the animator, Erica Sevillano, came to the exhibition with some photos of the Chamartín period. The exhibition comissioner showed her some wax models signed by his father, and some other anonymous ones that could be his. Alfons Zarzoso connected the animator's work for Estela films with the sculptor's one because a photo that showed Sevillano painting some stars in a background of the film Érase una vez... was very similar to the dermatological stains of the models he made. It was a pleasure to know more about the life of that animator realizing that, as many of his generation peers, he was a multifacetic artist because of economical and curiosity seeker needs.

Scientific drawing by Frederic Sevillano. Museu d'Història de la Medicina de Catalunya.

Scientific drawing by Frederic Sevillano. Museu d'Història de la Medicina de Catalunya.

divendres, 26 de maig del 2017

Pioners de l'animació a l'Aula Oberta

Ahir em van convidar a la Universitat Pompeu Fabra per fer una xerrada sobre els pioners de l'animació, i més concretament, sobre el film Érase una vez... L'auditori era ple de joves, que de fet venien a veure els cutmetratges que ells mateixos havien fet i s'exhibien després de la meva exposició. Vaig adonar-me, i en això m'hi va ajudar el Xavier Cubeles que va xerrar després de mi, que en els inicis de l'animació ja hi havia un llenguatge i una estructura industrial sòlida de la que som un producte sovint inconscient. Van sorgir paraules com ara transmèdia, spin-off, merxandatge o nínxol de mercat, aplicades a un periode de la nostra història en què el significat d'aquests termes ja existia sense ser-hi la paraula en sí. Un Josep Escobar que anima i dibuixa simultàniament la mateixa història, la del gat Zapirón, per mitjans tan diferents com una revista infantil o un curt d'animació i s'adapta a cada llenguatge, n'és un bon exemple. Com també ho és el film Érase una vez..., on dansa, història de l'art i la narrativitat del conte tradicional hi tenen cabuda. Vaig acabar més convençuda, per si no ho estava, de la importància de reconèixer el llegat del nostre patrimoni cultural en el camp de l'animació, que ha estat injustament bandejat dels plans d'estudi o de la historiografia en general. Per això la satisfacció va ser absoluta quan els dos professors que em van convidar es van quedar tota la informació de la meva xerrada per reproduir-la en les classes sobre transmedia que els tocava impartir el dia següent. Aquesta és una bona manera de compartir el coneixement i d'adonar-nos que no partim de zero sinó que podem assumir com a nostres els avenços d'aquells que ens han precedit. Així evitarem, com va dir en Xavier Cubeles, pretendre que hem descobert la sopa d'all.




Ayer me invitaron a la Universidad Pompeu Fabra para hacer una charla sobre los pioneros de la animación, y más concretamente, sobre la película Érase una vez... El auditorio estaba lleno de jóvenes que, de hecho, venían a ver los cortos que ellos habían confeccionado y que se exhibían tras mi charla. Me di cuenta, y en eso me ayudó Xavier Cubeles que habló después, que ya en los inicios de la animación había un lenguaje y una estructura industrial sólida de la que somos un producto a veces inconsciente. Surgieron palabras como transmedia, spin-off, merchandising o nicho de mercado, aplicadas a un periodo de nuestra historia en que ele significado de estos términos ya existía sin tener la palabra en sí. Un buen ejemplo de ello fue Josep Escobar, que animaba y dibujaba simultáneamente la misma historia, la del gato Zapirón, para medios tan diferentes como el tebeo o el corto de animación, adaptándose a cada lenguaje. Otro ejemplo es el film Érase una vez..., en el que la danza, la historia del arte y las estructuras narrativas del cuento tradicional se aúnan para contar una historia. Por si aún no lo tenía claro, acabé de convencerme acerca de la importancia de conocer nuestro patrimonio cultural en el campo de la animación, que ha estado injustamente apartado de los planes de estudio y la historiografía en general. Por eso, la satisfacción fue absoluta cuando los dos profesores que me invitaron se quedaron con toda la información de mi charla para reproducirla en las clases sobre transmedia que les tocaba impartir al día siguiente. Esta es una buena forma de compartir el conocimiento y darnos cuenta de que no partimos de cero, si no que podemos asumir como nuestros los avances de aquellos que nos han antecedido. Como dijo Xavier Cubeles, hay que ser conscientes de que a estas alturas no hemos inventado la pólvora.



Yesterday I was invited by the Universitat Pompeu Fabra to speak about the animation pioneers, and more precisely, about the film Erase una vez... The auditorium was full of young people who came to watch their own animated short films that were screened after my speech. I realized, thanks to Xavier Cubeles remarks that he made after me, that in the pioneers we can find a mature language and industry which still prevail nowadays. We used words like transmedia, spin-off, merchandising or market niche, applied to a period of time when this words didn't exist but the concept was there. Josep Escobar was drawing and animating the same story, the Zapiron cat's one, for a comic strip magazine and an animated short film, adapting it to the different languages. Another example is the film Érase una vez..., where dance, art history and traditional tales storytelling where gathered to tell a story. In case I wasn't sure, I reassured myself about how important is to know about our cultural heritage in animation, a field that has been removed from university guidelines and cinema history. That is the reason why I was so pleased when the teachers that invited me kept all the information of my speech to use for their transmedia classes. This is a good way to share knowledge and to realize we don't start from the zero level. We can assume and start developing ourselves from the point the pioneers left it. As Xavier Cubeles point it out, we haven't invented the wheel.

dimecres, 22 de març del 2017

II Fòrum d'animació de BAU

El proper 29 de març es celebrarà a BAU, Centre Universitari de disseny de Poblenou, el segon fòrum d'animació. L'edició d'enguany pretén analitzar la presència de la dona en el cinema d’animació fet a nivell nacional i sobretot a Catalunya. Amb aquest objectiu, es realitzaran una sèrie de conferèncis i taules rodones per intentar inventariar i preservar el testimoni de les dones que s’han dedicat a l’animació i s’hi han vinculat des de diferents camps, que van des de la realització fins la producció passant per l’animació i l’acoloriment. Hi haurà un homenatge a la Pepita Pardell, animadora de Garbancito de la Mancha i mestra de directors avui en actiu com ara el Jordi Amorós. També hi participaran animadores actuals, com ara Laura Ginés i Maite Ruiz de Austri, l'única realitzadora de llargmetratges d'animació de l'estat espanyol.


A continuació trobareu una relació de les xerrades que es duran a terme.
Us hi esperem!
PROGRAMA conferències i taules rodones:
12-15h – Presentació del Fòrum: Maria Pagès i Teresa Martínez (GREDITS).
12.30h – TAULA 1
El cas de l’única directora de llargmetratge d’animació espanyol
Ponent: Maite Ruiz de Austri, directora de cinema d’animació.
Els personatges femenins a l’animació espanyola
Ponent: Maria Pagès, investigadora de cinema d’animació.
13.15h – TAULA 2
Animació en primera persona
Ponents: Helena Fàbregas, gestora a Studio Andreu, Isabel Belio, animadora, i Carme Moliné, responsable de pintura.
Directores en el cinema i en l’animació
Ponent: Jaume Duran, professor doctor en animació i cinema, UB.
14h – Dinar
16.30h – TAULA 3
Hi ha dones a l’animació actual? Taula rodona amb professionals de l’animació actual moderada per Irene Iborra, guionista i animadora de Citoplasmas
18h – TAULA 4
Pepita Pardell: de Garbancito de la Mancha a Despertaferro
Ponent: Jordi Riera, divulgador del còmic i l’animació.
Creu de Sant Jordi a Pepita Pardell
Ponent: Marta Pardell, neboda de Pepita Pardell.
Pardell, la primera codirectora de l’animació espanyola
Ponent: Carolina López, directora del Festival d’Animació Animac.
18.45h – Taula Rodona.
19h – Cloenda.

Podeu consultar també la informació al web de BAU:
http://www.gredits.org/ca/2n-forum-danimacio-2017/

Podéis consultar la información en castellano aquí:
http://www.gredits.org/es/2do-forum-de-animacion-2017/

dimecres, 8 de març del 2017

Maite Ruiz de Austri ens visita

La realitzadora de cinema d’animació MaiteRuiz de Austri, actualment establerta a Vitoria, visitarà Barcelona el 29 de març en motiu del II Fòrum d’animació organitzat el Centre Universitari deDisseny de Poblenou BAU. En la seva xerrada, ens farà quatre cèntims del que han estat els seus darrers 30 anys de professió, durant els quals ha guanyat nombrosos premis nacionals, com els dos Goya a la millor pel·lícula d’animació, i internacionals, com el Festival Internacional de Cinema d’animació de Houston. La seva barreja molt personal d’animació en dues dimensions i estètica vectorial hereva del Flash, ha donat una empremta molt característica als seus llargmetratges. Orientats a un públic infantil, les seves històries intenten transmetre uns valors que no sempre són fàcils de reproduir amb el llenguatge animat, com ara la defensa dels drets humans de El extraordinario viaje de Lucius Dumb (2013). 

La directora Maite Ruiz de Austri (font: Noticias de Álava)

Ruiz de Austri s’ha involucrat directament en la distribució de les seves pel·lícules, fins al punt d’entrar en circuits alternatius per contactar directament amb les escoles interessades en els seus films i confeccionar bones guies didàctiques per ajudar la tasca del docent. Fa uns mesos va sortir en diversos mitjans per anunciar que deixava el món de l’animació per les dificultats que li imposava la indústria pel fet de ser dona. Després de vuit llargmetratges com a realitzadora a les seves espatlles, ha decidit dedicar-se a la producció i als guions, cansada de la feina titànica que implica estar darrera de la càmera. Això i molt més ens explicarà amb més detall el dia 29 de març a la BAU Poblenou a les 12.30h.

Forograma de El extraordinario viaje de Lucius Dumb,
premiat als World Humanitarian Awards.

La realizadora de cine de animación Maite Ruiz de Austri, actualmente afincada en Vitoria, visitará Barcelona el 29 de marzo con motivo del II Fórum de animación organizado por el Centro Universitario de diseño de Poblenou BAU. En su charla nos va a dar cuatro pinceladas sobre sus últimos 30 años de profesión, durante los que ha ganado numerosos premios nacionales, como los dos Goya a la mejor película de animación, e internacionales, como el Festival Internacional de Cine de Animación de Houston. La suya es una mezcla muy personal de animación en dos dimensiones y estética vectorial heredera del flash, ha aportado un sello muy característico a sus largometrajes. Orientados a un público infantil, sus historias intentan transmitir unos valores que no siempre son fáciles de plasmar mediante el lenguaje de la animación, como por ejemplo la defensa de los derechos humanos de El extraordinario viaje de Lucius Dumb (2013). 

Algunos de los protagonistas de El extraordinario viaje de Lucius Dumb (2013).

Ruiz de Austri se ha involucrado directamente en la distribución de sus películas, hasta el punto de entrar en circuitos alternativos para contactar directamente con las escuelas interesadas en sus filmes y confeccionar buenas guías didácticas para los docentes. Hace unos meses salió en diversos medios para anunciar que dejaba el mundo de la animación por las dificultades que le imponía la industria por el hecho de ser mujer. Después de ocho largometrajes como realizadora a sus espaldas, ha decidido dedicase a la producción y a los guiones, cansada del trabajo titánico que implica estar detrás de la cámara. Esto y mucho más nos contará con más detalle el día 29 de marzo en la BAU de Poblenou a las 12.30h.

Los personajes femeninos de Ruiz de Austri siempre tienen una gran riqueza.

The animation director Maite Ruiz de Austri, who lives nowadays in Vitoria, will be in Barcelona the 29th of march as a speaker of the II Forum of animation organized by BAU, Centro Universitario de diseño del Poblenou. She will give us a glance through his 30 years of career in directing animation, that has been prized in Spain, with two Goya awards, and internationally, like in the International Animated Film Festival of Houston. She likes mixing two dimensional animation and vector graphics inherited from Flash software, and it gives her films a personal look. Focused on children audiences, her stories try to communicate strong values that are not easy to show in animation, like the defense of human rights shown in her film El extraordinario viaje de Lucius Dumb (2013). 

Animal Channel (2009), a film with a Goya nomination.

Ruiz de Austri has been involved in distributing her films through alternative circuits by contacting directly with schools that would be interested on the films and making didactical guides for teachers. She was on the news some months ago when she announced that she was going to quit directing because of the problems that the industry imposes just because she is a woman. Maite Ruiz de Austri has decided to produce or write instead of directing because she is so tired of the enormous work that implies to be behind the camera. She will talk about this and much more at BAU in Poblenou the 29th of March at 12.30h.

 

Filmografia de Maite de Ruiz de Austri a IMDb:

divendres, 24 de febrer del 2017

About the Érase una vez... Original Motion Picture Soundrack

Aquesta setmana hem contactat amb el fill petit del compositor de la banda sonora d’Érase una vez... que, curiosament, es diu igual que el seu pare: Rafael Ferrer. Ens va acompanyar el restaurador Luciano Berriatúa, i en la trobada vam poder tenir entre les mans les partitures originals manuscrites dels principals temes del film. Tot i que es tractava d’una reducció, el traç petit i perfecte de la notació de Rafael Ferrer-Fitó deia molt de la sensibilitat que aquest compositor i violinista va aportar al film. 

Rafael Ferer fill i Luciano Berriatúa.
Rafael Ferrer-Fitó va néixer a Sant Celoni el 22 de maig de 1911. Els primers passos musicals els va donar amb el seu pare, també violinista i fundador de la cobla “La Lira” de Sant Celoni. Ferrer-Fitó es va establir definitivament a Barcelona l’any 1930 i va ser alumne d’Eduard Toldrà i Enric Morera. L’any 1940 comença a composar música pels curts de Dibujos Animados Chamartín, i la seva vinculació amb el món de l’animació s’estendrà fins el 1950, quan Érase una vez... segella aquesta edat d’or. L’època en que composà la banda sonora del llarg coincideix amb el seu càrrec de director de l’orquestra de la Radio Nacional de España a Barcelona, fet que propicià que aquesta orquestra gravés la banda sonora del film.


Rafael Ferrer fill va atrevir-se a tocar al piano el tema principal del film a partir d’una harmonització que, segons ell, no podia ser del seu pare. De fet, la partitura impresa de la melodia la signa un tal F. Delta, pseudònim del compositor, i l’adaptació és d’una altra persona. El fill del compositor va justificar la presència del pseudònim dient que segurament el seu pare no volia que se’l vinculés a aquest material promocional que ell no havia harmonitzat i que simplificava el seu treball per fer-lo assequible a pianistes amateurs. Tot i així, sentir la música del film en directe a través de les mans del fill del compositor va ser tot un plaer.

Carnet del Sindicato Nacional del Espectáculo de Rafael Ferrer-Fitó.

Esta semana hemos contactado con el hijo pequeño del compositor de la Banda Sonora de Érase una vez... que, curiosamente, se llama igual que su padre: Rafael Ferrer. Nos acompañó el restaurador Luciano Berriatúa, y en el encuentro tuvimos entre manos las partituras originales manuscritas de los principales temas del film. Aunque se trataba de una reducción, el trazo pequeño y perfecto de la notación de Rafael Ferrrer-Fitó ya decía mucho de la sensibilidad que este compositor y violinista aportó al film. 

Partitura manuscrita y versión impresa promocional del tema principal.

Rafael Ferrer-Fitó nació en Sant Celoni el 22 de mayo de 1911. Dio sus primeros pasos musicales con su padre, también violinista y fundador de la cobla “La Lira” de Sant Celoni. Ferrer-Fitó se estableció definitivamente en Barcelona el año 1930 y fue alumno de Eduard Toldrà y Enric Morera. El año 1940 empieza a componer música para los cortos de Dibujos Animados Chamartín y su vinculación con el mundo de la animación se extenderá hasta el 1950, cuando Érase una vez... clausure esta edad de oro. La época en que compuso la banda sonora del largo coincide con su cargo como director de la Orquesta de la Radio Nacional de España en Barcelona, un hecho que propició que dicha formación grabara la banda sonora del film. 

Rafael Ferrer al piano.
Rafael Ferrer hijo se atrevió a tocar al piano el tema principal del film a partir de una armonización que, según él, no podía ser de su padre. De hecho, en la partitura impesa se observa que la melodía la firma un tal F. Delta, seudónimo del compositor, y la adaptación es de otra persona. El hijo del compositor justificó la presencia del seudónimo comentando que su padre seguramente no quería que se le vinculara a este material promocional que simplificaba su trabajo para hacerlo accesible a pianistas amateurs. A pesar de esto, escuchar la música del film en directo a través de las manos del hijo del compositor fue un placer.



This week we have met the youngest son of the composer of the original soundtrack of  Érase una vez..., who has also his father’s name: Rafael Ferrer. The preservationist Luciano Berriatúa joined us and during the meeting we could handle with our own hands the original soundtrack manuscript score. Although it was just a simplification of the music, the small and perfect notation made by hand by Rafel Ferrer-Fitó helped us to understand the sensibility the composer gave to the film. 


Rafael Ferrer-Fitó was born in Sant Celoni the 22nd of may 1911. His first musical steps were done with his father, violinist and founder of “La Lira”, a popular music ensemble. On 1930 he settle down in Barcelona where he could attend music lessons from catalan masters like Eduard Toldrà or Enric Morera. In 1940 he started composing music for the animated shorts of the Dibujos Animados Chamartín, and his bound with animation went on until 1950, when Érase una vez... closed the golden era of Spanish animation. While composing the score, he was the director of the Radio Nacional de España orchestra in Barcelona, so that is the reason why the soundtrack was recorded by this ensemble. 


Rafael Ferrer jr. dared to play for us the main theme of the movie composed by his father but arranged by someone else, so that was the reason of the pen-name that appears on the printed score. His father wouldn’t probably aim to appear on that promotional material arranged to be played by amateur pianists. Although it was a simplification of the original score, we could listen on air the soundtrack of the film through the composer’s son hands, and we can assure it was a pleasure.